dimecres, 13 d’abril de 2011

"Què et suggereix la química?"


L’ Eusebi i la química:

Hi havia una vegada un home anomenat Eusebi. L’ Eusebi vivia en una cabana enmig d’un bosc molt espès i d’unes dimensions infinites. No obstant, a pocs quilòmetres, hi havia una gran ciutat. Però ell preferia viure sol. Aïllat. Ell mateix havia construït la seva casa anys enrere. Les parets de la casa eren de números i equacions. Tot havia de ser perfecte i matemàticament possible. Havia quedat orfe quan era tant petit que ni tan sols sabria dir-te’n l’ edat. Havia crescut amb la química. L’amiga perfecta, l’amiga que mai canviaria, l’amiga que mai l’abandonaria. Un bon dia, una nena va picar al timbre de casa seva. Feia anys que no parlava amb ningú. L’ Alba (així es deia la nena), tenia 7 anys. Era morena, amb uns ulls grans i rodons. La seva veu era molt dolça i per això la va convidar a passar. Els anys li passaven factura a l’ Eusebi (les parets i el sostre de números ja no eren tan forts, ja que la seva agilitat mental havia disminuït). Ell prenia un te i ella un Cacaolat. Parlaren animadament fins que l’Alba li preguntà perquè vivia sol. Va mirar els seus ulls sincers i li respongué:
-L’ amor, l’amistat... Són conceptes tant abstractes, tan purs, que encara no he trobat una equació, o uns components equivalents a aquests sentiments tan forts.
-I per això vius sol? –li preguntà l’ Alba verdaderament intrigada-. Dons jo, visc a la vila d’ aquí al costat. Tinc família, amics, cada dia vaig a escola. Aprenc coses noves, em relaciono, sóc feliç.
L’ Alba es va llençar sobre l’ Eusebi i li va donar una forta abraçada. Sobtadament, totes les parets de la casa es van reforçar i brillar com mai abans ho havien fet. En aquell moment, L’ Eusebi va comprendre que havia substituït uns sentiments bàsics que li havien mancat per química. Finalment, va poder comprendre el veritable sentit de la felicitat.

Helena de Torres Viejo 3r ESO C


La química: un tema complicat però imprescindible per a la vida; tantes substàncies, tantes matèries que, separades, potser no fan res, però, juntes creen noves oportunitats, noves formes, nous colors...
La química és una matèria com les altres, potser més important, la química no només està impresa en una taula periòdica amb moltes lletres: la química és omnipresent, tot el que ens envolta és química: la taula, la paret, els núvols, l’aigua, l’aire...
La química està en tots els laboratoris, en totes les provetes, en totes les reaccions i en totes les explosions; sense la química no podríem beure aigua, ni respirar, ni portar joies, ni volar amb globus, ni tenir centrals nuclears; la química ho es quasi tot, perquè sense ella no podríem fer ni la meitat de les coses que fem, ni ser el que som, ni tenir el que tenim
Des de l’Hidrogen fins el Ununexi, tots són necessaris i tots fan una funció específica en aquest món: per més radiactius o sintètics que siguin no podem perdre cap perquè tots són importants.


Victor Martinez Valiente 3r ESO

La química és una meravella, reaccions que ajuden a fabricar objectes d'utilitat per als humans. Amb la química pots fer grans coses, des de fer sabó o una bomba de fum, fins a arribar a la bomba atòmica. La química està per tenir coneixement de les diferents reaccions químiques i fer objectes d'utilitat per a la vida quotidiana, però quan es per fer mal s'ha de parar inmediatament. Com que aquest any és l'any de la química, en Isère ,a França,hi ha un museu que obre les portes als seus visitants, el museu de la química de Jarrie. La química es la combinació dels elements de la taula periòdica, tota la química. Una combinació d'elements en la seva quantitat pot tenir una reacció, com per exemple crear el sabó. Realment com he dit la química es una meravella, pots arribar a fer quasi totes les reaccions possibles i imaginables.


Miguel  López Delgado 3r ESO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada