dimecres, 13 d’abril de 2011

"Què et suggereix la química?"


L’ Eusebi i la química:

Hi havia una vegada un home anomenat Eusebi. L’ Eusebi vivia en una cabana enmig d’un bosc molt espès i d’unes dimensions infinites. No obstant, a pocs quilòmetres, hi havia una gran ciutat. Però ell preferia viure sol. Aïllat. Ell mateix havia construït la seva casa anys enrere. Les parets de la casa eren de números i equacions. Tot havia de ser perfecte i matemàticament possible. Havia quedat orfe quan era tant petit que ni tan sols sabria dir-te’n l’ edat. Havia crescut amb la química. L’amiga perfecta, l’amiga que mai canviaria, l’amiga que mai l’abandonaria. Un bon dia, una nena va picar al timbre de casa seva. Feia anys que no parlava amb ningú. L’ Alba (així es deia la nena), tenia 7 anys. Era morena, amb uns ulls grans i rodons. La seva veu era molt dolça i per això la va convidar a passar. Els anys li passaven factura a l’ Eusebi (les parets i el sostre de números ja no eren tan forts, ja que la seva agilitat mental havia disminuït). Ell prenia un te i ella un Cacaolat. Parlaren animadament fins que l’Alba li preguntà perquè vivia sol. Va mirar els seus ulls sincers i li respongué:
-L’ amor, l’amistat... Són conceptes tant abstractes, tan purs, que encara no he trobat una equació, o uns components equivalents a aquests sentiments tan forts.
-I per això vius sol? –li preguntà l’ Alba verdaderament intrigada-. Dons jo, visc a la vila d’ aquí al costat. Tinc família, amics, cada dia vaig a escola. Aprenc coses noves, em relaciono, sóc feliç.
L’ Alba es va llençar sobre l’ Eusebi i li va donar una forta abraçada. Sobtadament, totes les parets de la casa es van reforçar i brillar com mai abans ho havien fet. En aquell moment, L’ Eusebi va comprendre que havia substituït uns sentiments bàsics que li havien mancat per química. Finalment, va poder comprendre el veritable sentit de la felicitat.

Helena de Torres Viejo 3r ESO C


La química: un tema complicat però imprescindible per a la vida; tantes substàncies, tantes matèries que, separades, potser no fan res, però, juntes creen noves oportunitats, noves formes, nous colors...
La química és una matèria com les altres, potser més important, la química no només està impresa en una taula periòdica amb moltes lletres: la química és omnipresent, tot el que ens envolta és química: la taula, la paret, els núvols, l’aigua, l’aire...
La química està en tots els laboratoris, en totes les provetes, en totes les reaccions i en totes les explosions; sense la química no podríem beure aigua, ni respirar, ni portar joies, ni volar amb globus, ni tenir centrals nuclears; la química ho es quasi tot, perquè sense ella no podríem fer ni la meitat de les coses que fem, ni ser el que som, ni tenir el que tenim
Des de l’Hidrogen fins el Ununexi, tots són necessaris i tots fan una funció específica en aquest món: per més radiactius o sintètics que siguin no podem perdre cap perquè tots són importants.


Victor Martinez Valiente 3r ESO

La química és una meravella, reaccions que ajuden a fabricar objectes d'utilitat per als humans. Amb la química pots fer grans coses, des de fer sabó o una bomba de fum, fins a arribar a la bomba atòmica. La química està per tenir coneixement de les diferents reaccions químiques i fer objectes d'utilitat per a la vida quotidiana, però quan es per fer mal s'ha de parar inmediatament. Com que aquest any és l'any de la química, en Isère ,a França,hi ha un museu que obre les portes als seus visitants, el museu de la química de Jarrie. La química es la combinació dels elements de la taula periòdica, tota la química. Una combinació d'elements en la seva quantitat pot tenir una reacció, com per exemple crear el sabó. Realment com he dit la química es una meravella, pots arribar a fer quasi totes les reaccions possibles i imaginables.


Miguel  López Delgado 3r ESO

dimarts, 12 d’abril de 2011


L’IEC apropa la química a tots els públics
L’Institut presenta l’edició en català del llibre Els elements, de Theodore Gray i inaugura l’exposició «Marie Curie 1867-1934», un recorregut per la vida de la científica polonesa per a commemorar els cent anys des que se li va atorgar el Premi Nobel de Química l’any 1911. Les activitats s’emmarquen dins la commemoració de l’Any Internacional de la Química
Descripció: 
http://www.iec.cat/butlleti/imatges/152_butlleti_portada.jpg
Portada de l'edició en català d'Els elements i fragment del cartell de l'exposició sobre Marie Curie
IEC

La Terra, tot el que ens envolta i nosaltres mateixos és format per elements químics. Fins ara, se n’han descobert cent divuit de diferents, que s’ordenen a la taula periòdica segons el nombre atòmic, que equival al nombre de protons que es troben en el nucli de cada àtom. Però, quin aspecte tenen en estat pur? Quins compostos formen i quines propietats tenen? Quins elements o compostos són presents o, fins i tot, essencials, en la vida quotidiana? El llibre Els elements, de Theodore Gray, dóna resposta a aquestes i a moltes altres preguntes. I ho fa a través d'una exploració visual dels elements químics que té per objectiu apropar la química a totes les persones que tinguin curiositat per aquesta disciplina científica. Fins ara, se n’han venut tres-cents vint mil exemplars arreu del món i s’ha traduït en vint-i-una llengües diferents. Ara arriba a les llibreries l’edició en català, a càrrec de l’IEC conjuntament amb Publicacions de la Universitat de València (PUV) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El llibre Els elements es presentarà el pròxim dimecres, 6 d’abril, a dos quarts de set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. En l’acte també s’inaugurarà l’exposició «Marie Curie 1867-1934», elaborada pel Museu Curie de París i que repassa la trajectòria de la cèlebre científica amb motiu del centè aniversari del Premi Nobel de Química que li va ser concedit el 1911. L’acte s’inclou dins les activitats que l’Institut ha programat per a commemorar l’Any Internacional de la Química.
Una exploració visual dels elements

Descripció: 
http://www.iec.cat/butlleti/imatges/152_butlleti_portada_titani.jpg

Usos i propietats del titani
IEC
Organitzat segons l’ordre que marca la taula periòdica, Els elements mostra cada element químic mitjançant una fotografia de grans dimensions de l’element pur i, a més, inclou fotografies d’algunes de les formes en què es pot trobar en la vida quotidiana. A cada pàgina hi ha un text que explica la història, les propietats i les curiositats de l’element i dels compostos. A més, s’inclouen dades científiques que defineixen l’element: el pes atòmic, el radi atòmic, el diagrama de l’estructura cristal·lina, i també representacions gràfiques de l’ordre d’incorporació dels electrons en els orbitals, de l’espectre d’emissió atòmica i de les temperatures en les quals és sòlid, líquid o gas.
En el cas del titani, per exemple, tal com explica Gray, és un dels més populars dels elements químics i representa la força tant en el nom ―que prové dels titans, una estirp de déus de la mitologia grega― com en els fets, ja que s’utilitza en motors d’avions de reacció, en eines i en coets per la seva gran resistència. A més, pel fet de ser inoxidable i no al·lergogen, és freqüent trobar-lo en forma de pròtesis, implants dentals o, fins i tot, pírcings. Compostos com el nitrur de titani, de color daurat, es troben recobrint les broques de trepants i fresadores o les fulles de les maquinetes d’afaitar; el diòxid de titani, d’altra banda, és el pigment blanc universal. Totes aquestes explicacions s’il·lustren amb fotografies de l’autor i de Nick Mann en què es poden veure amb tot detall les formes en què podem trobar el metall al nostre entorn.
Segons Pilar González Duarte, membre de l’IEC, catedràtica emèrita de Química de la UAB i traductora de l’obra al català, el llibre «apropa la química a qualsevol persona que tingui una mica de curiositat, i ho fa d’una manera engrescadora i entenedora». Tal com afirma en el pròleg del llibre, que signa conjuntament amb Salvador Alegret ―membre de l’IEC i encarregat de la supervisió terminològica de l’obra―, s’espera que la versió en català de l’obra de Gray «ajudarà a fer entendre que progrés i química són indissociables».

Homenatge a una dona extraordinària
Descripció: 
http://www.iec.cat/butlleti/imatges/152_butlleti_portada_curie.jpg

La científica
Museu Curie


Maria Sklodowska va néixer el 1867, en el si d’una família de professors, i va viure una infància i una joventut marcades per l’ocupació russa del seu país, Polònia. El seu somni era dedicar-se a la ciència i com que el reglament de la Universitat de Varsòvia, la seva ciutat natal, no permetia a les noies accedir als estudis superiors, el 1891 es va desplaçar a París i es va matricular a la Facultat de Ciències de la Sorbona. L’exposició «Marie Curie 1867-1934» explica la trajectòria de la cèlebre científica des de la seva infància fins a la seva mort l’any 1934. L’exposició ha estat elaborada pel Museu Curie de París i ha estat cedida a l’IEC, que l’ha traduïda al català i l’exposarà al pati de la Casa de Convalescència fins al 16 de desembre.

Casada amb el físic Pierre Curie, Marie va dedicar tota la vida a la ciència i va assolir fites que, fins aleshores, no havia assolit mai cap dona. Entre les més rellevants, destaca que va rebre dues vegades el Premi Nobel i que va ser la primera dona catedràtica de la Facultat de Ciències de la Sorbona. Marie Curie va rebre, juntament amb el seu marit i Henri Becquerel, el Premi Nobel de Física l’any 1903, i vuit anys després, ja vídua, va ser guardonada amb el Premi Nobel de Química pel descobriment del poloni i el radi.
El diumenge 10 d’abril, l’IEC obre les portes a la ciència
De les deu del matí a les dues de la tarda del diumenge 10 d’abril, la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, restarà oberta al públic. Es podran visitar els espais més emblemàtics de l’edifici i l’exposició «Marie Curie 1867-1934». Per a l’exposició, s’han programat visites comentades a les onze del matí i a les dotze del migdia. 
Descripció: 
http://www.iec.cat/butlleti/imatges/152_butlleti_portada_claust.jpg
El claustre de l'Institut
IEC
Durant la Primera Guerra Mundial, Curie va desenvolupar una important tasca humanitària: va organitzar els serveis de radiologia i radioteràpia dels hospitals militars i va muntar vint unitats mòbils i vint d’estàtiques de raigs X per a poder fer diagnòstics ràpids als ferits; va estudiar anatomia amb l’objectiu d’estudiar l’efecte guaridor del radó en les ferides de guerra, i va formar cent cinquanta tècnics en radiologia. Segons Pilar González Duarte, «era una dona amb unes qualitats científiques i humanes excepcionals, que va desenvolupar una tasca humanitària del nivell de la de Martin Luther King o Vicenç Ferrer».

Curie va morir el 1934 víctima d’una leucèmia i va ser enterrada al panteó familiar de la ciutat francesa de Sceaux. Un any després de la seva mort, Albert Einstein destacava de Curie que «tenia una força i una sinceritat, una duresa contra si mateixa i una integritat de judici difícils de trobar en una sola persona». L’any 1995, el Govern francès va decidir traslladar les despulles de Pierre i Marie Curie al Panteó de París, on descansen actualment. De nou, es va reafirmar la condició de pionera de Marie Curie: va ser la primera dona que tingué l’honor de ser enterrada en aquest edifici.

L’exposició «Marie Curie 1867-1934» i la publicació d’Els elements en català s’emmarquen dins els actes de l’Any Internacional de la Química, que té per objectius fer conèixer la importància de la química en el progrés de la humanitat, animar els joves a estudiar aquesta disciplina científica, generar entusiasme pel futur creatiu de la química, reconèixer el paper de les dones en descobriments químics cabdals i celebrar el centenari del Premi Nobel de Química atorgat a Marie Curie.

Marie Curie- 100 anys del seu premi Nobel

Aquest any es celebra el centenari del premi Nobel atorgat a Marie Curie,  i a l'Institut d'Estudis Catalans s'ha organitzat una exposició temporal que podreu visitar fins finals d'aquest any.

Marie Curie 1867-1934», la història d'una pionera . 06/04/2011

És el mes de novembre del 1891 i Maria Sklodowska, una jove polonesa de vint-i-quatre anys, arriba a l’andana d’una estació de tren de París. El seu objectiu és matricular-se a la Facultat de Ciències de la Sorbona, atès que el reglament de la Universitat de Varsòvia, la seva ciutat natal, no permet a les noies accedir als estudis superiors.
Casada, l’any 1895, amb el físic Pierre Curie, Maria Sklodowska, ja Marie Curie, va dedicar tota la vida a la ciència. La seva trajectòria correspon a la d’una pionera: després d’haver descobert, amb Pierre Curie, dos nous elements químics radioactius (1898), es converteix en la primera dona catedràtica de la Facultat de Ciències de la Sorbona (1906), en membre de les Conferències Solvay de Física (1911-1933) i de l’Acadèmia de Medicina (1922) i en guanyadora de dos premis Nobel, el de Física (1903) i el de Química (1911).
Amb motiu del centenari del Premi Nobel de Química, el Museu Curie de París i l’Institut d’Estudis Catalans proposen, amb aquesta exposició, recórrer la trajectòria d’aquesta dona excepcional. L’exposició s’emmarca, també, dins dels actes commemoratius de l’Any Internacional de la Química.
L'exposició es podrà veure al pati de l'IEC fins al 16 de desembre.